Crònica d'un voyeur a la CUITA EL SOL

Sortim dissabte pel mati de Barcelona i passem per Abrera a recollir a un company de l'Héctor, enfilem la Autovia A2 fins Cervera i d'allà anem a Ponts, Oliana i Adrall tombem a l'esquerra per agafar la N-260 direcció Sort.

Al dalt del Port del Canto, ens aturem a (fumar) estirar les cames i a contemplar el Cadí amb neu. Continuem fins a Alins on tenim reservat l'hotel. ¿¿¿??? Com es deia l'hotel? Bueno, com només hi han dos, entrem al Muntanya i allà no tenen reserva a nom meu, creuem el carrer i anem al Saloria, i aquí si!!!.

Deixem les bosses i anem a recollir els dorsals a Àreu.

A l'entrada del poble, a ma esquerra han acondicionat un camp com a pàrquing, però ens deixant pujar al càmping a descarregar al company que vol dormir a la tenda (gratis pels inscrits).

Un cop plantada la tenda tornem al prat a deixar el cotxe. Fem el recorregut, per recollir els dorsals; Ajuntament (comprovació inscripció, federació....) ,i al camp de futbol a recollir el xip, dorsal i la bossa amb la publicitat: revista, Buff, enganxina....

Son les 14h i tornem al hotel a dinar. Sortim a les 16h, i tornem a Àreu.

Sobre les 17'30h començo la meva Cuita. Vull fer fotos i no es qüestió de fer-les a la sortida, però amb el desnivell que tinc endavant no se si fer-lis passat el riu. Començo a caminar seguint les banderetes de la cursa i després de bufar molt, trobo un lloc que hem sembla bo. Els puc controlar una bona estona i així fer-lis la foto de mes a prop. Estic amb un grup de gent de Àreu que també han pujat fins aquí ha veure la cursa.

A les 18h surten les dones i els nens. Les veiem com formiguetes creuar el pont i enfilar-se muntanya amunt. Jo hi fet un recorregut d'uns 850m i he pujat un desnivell de 300m.

Ja porten 15' de cursa i encara no es veuen. De cop i volta començant a sortir entremig d'uns matolls!!! No ha pujat pel camí marcat!!! Canviem de tàctica i de lloc, corrents ens posem a un altre lloc on les veiem pujar, però PUJAR!!, PUJAR!! camp a traves entre mig de pedres, matolls. Quines maquines!!!

Veig a la Yolanda (sòcia del Madteam) que amb la gorra no hem deixa veure-li la cara, darrera puja Cristina. Amb dos crits i el seu nom, per fi hem mirant i puc fer-lis les fotos.

Ja han passat tots i totes i els escombres deixen al darrera a un parell de participants.

A 2/4 de set, per fi surten els homes. Com son mes, semblen ñus a la migració anual del Serengueti. Amb 10' Jessed i tres participants mes pujant fins on estem!!! i darrera d'ells unaaaaaaaa fileraaa llargaaaaaaaaa de corredors que els segueixen.

Es bestial el ritme que porten!! Encara tenen que pujar 1300m de desnivell amb 4 km. Puc veure al Bernat (rondinat del cops que li han donat), al Quico Soler, i per fi veig passar a l'Héctor. Va força bé, no ha agafat els pals (millor) i puja avançant a corredors. També veig a Larryak (Madteam), que desprès amb les fotos surt a una que no era per ell!!!! Era el Marc de Engarrista.

Continuo fent fotos, intentant animar i mirar una mica la cursa, però si faig fotos no puc cridar?? Acabo la primera tarja 130 fotos i com els corredors venen mes estirats, puc triar la foto, Veig també al Quique (Madteam).

Per fi passen els últims amb els escombres i jo tiro avall xino xano que les baixades a mi no hem van bé.

Un cop al poble hem trobo amb el Ricard, l'entrenador de l'Hector i la seva dona i petem la xerrada fins que començant ha arribar les dones i els nens.

La Cuita Jove, arriba fins al Jespedil a 2.200m i l'altre Cuita fins el Monteixo, es tracta de sortir de la plaça major d'Àreu just quan es pon el sol i arribar dalt del Monteixo abans de que t'atrapi l'ombra.

La baixada dels participants es fa esperar, i arriban mica en mica. Com diuen, es mes difícil la baixada que la pujada.

Ja tots junts (Bernat, Larryak i l'Hector) faig les fotos de rigor (sense Yolanda i Cristina) i baixem a l'hotel per dutxar se i posar se guapos per sopar.

L’endemà anem a Àreu a prendre el xocolata i la coca i esperar fins les 11h que comença l'entrega de premis.... llarga, molt llarga aquesta cerimònia.
I com tot s'acaba, tornem cap a Barcelona on arribem a les 18h desprès de dinar a Cervera.

Mes fotos:http://picasaweb.google.es/Trailrunner1981/CUITAELSOL2008

Besseit

Que dir de Besseit, un descobriment fantàstic i meravellos.

Li tinc que donar les gracies a l'Africa per convidar-nos a gaudir d'unes vacances als Ports...

L'aigua sempre es present

Tots disfrutem de les vacances...

fent turisme

o bé fent la cabra

sempre hi ha algún turó on pujar

llocs a descobrir

gaudir d'un entorn on et pots perdre cada dia

Entrenament d'alçada

Des de fa un parell d’anys, l’Hèctor es dedica a fer curses de muntanya. S’ho ha pres amb moltes ganes i cada vegada el veig mes segur i fort.
Aquest any entrena amb el Ricard Vila de Can Caralleu, que l’esta posant com un toro. Els caps de setmana te que entrenar i fer sortides de 2h.

L'altre diumenge vam anar a Sant Joan de les Abadesses per fer el recorregut de la cursa del Taga. Com havia caigut una bona nevada el vam pujar fins Sant Martí d'Ogassa i nosaltres tornem a esmorzar a Sant Joan i de pas pugem a veure com esta la casa del Tete.

La pista tota nevada, dona goig. Arribem a dalt i ens fem un esmorzar com cal, ous ferrats, llonganissa, cansalada viada... o sigui com si els que anéssim a córrer fóssim nosaltres. Prenent el solet esperem que arribi l' Hector.

Per fi el veiem pujar per la pista amb els peus xops. Ens explica que ha pujat a la Portella d'Ogassa i d’allà al Taga, Com ja havia fet aquesta cursa el camí fins Sant Joan el coneix be. i amb un no res arriba a Coll d'Art i d'allà baixada directa fins la Rovira.
Un no res

Sortida Balandrau

Dissabte 9 de febrer, per fi vam sortir el trio calaveres. Teníem l'intenció de fer el Balandrau desde Tregurà. Com sempre passem a recollir al Jordi Moreno a 2/4 de 8, (una mica tard, però..) i enfilem cap a Tregurà de Dalt.

Una mica abans d'arribar al poble, el Toni Triguero ens deixa fer una cigarreta que tan jo com l'altre Jordi agraïm.


Continuem la pujada i sobre els 1500 m. comencem a veure neu a la pista... un parell de quilometres mes endavant, trobem 3 cotxes aparcats a un costat de la pista, però el Triguero continua amunt ja amb dues roderes que fa servir per passar per la neu.

Arribant als 1700 m. les roderes desapareixen i decidim aparcar. La neu s'acumula i deu haver 25 o 30 cm.

Ens equipem i tirem amunt. Son les 9'45 h. Hem agafat les raquetes per estrenar-les. La neu es bona i de moment no les fem servir. A la Collada de Fontlletera parem a fer l’entrepà, i el Triguerin, canvia el recorregut. En compte de pujar al Coll de Tres Pics, i anar a la esquerra cap els Tres Pics i desprès el Balandrau, triem la via directa cap el Puig de la Coma o de Fontellera.

Ja no ens recordàvem de lo dura que es la muntanya per la gent gran i habituada al sofing. Patint una mica i desprès de dos o tres cigarretes (per agafar forces) arribem al cim.

Fem les quatre fotos de rigor i mengem una taronja amb fruits secs.

Veiem per la dreta Bastiments, Fressers, el Pic de l’Infern, el Pic de la Fossa del Gegant, el Torreneules i al fons el Puigmal.La cara nord de la Serra Cavallera i el Taga es veu amb força neu

A mida que anaven baixant cap al Coll de Tres Pics les forces i els genolls ens feien figa i un cop allà vam decidir no pujar i tirar avall.

Bueno com diu algú, la muntanya no es mourà de lloc i nosaltres hem tornat a sortir i ens ho hem passat be.

Sortida: Balandrau

Expedicionaris: Jordi Moreno, Toni Triguero, Jordi Nuñez

Data: 9 de febrer de 2008

Bastiments

Sortim de Barcelona i recollim al meu Tete a l’ antiga estació de Sant Joan de les Abadesses. Continuem fins a Vallter on iniciem el nostre recorregut.

Deixem les pistes d’esquí a la dreta i enfilem cap la Portella de Mentet (2411 m). Un cop a dalt, recuperem forces (uns menjant altres fumant) i torcem a la esquerra per un camí evident, direcció el Pic de la Dona(2702 m).

A la nostra dreta el cim de Bacivers i seguint ens trobem amb la Xemeneia. Un cop aquí, continuem fins el Coll de la Geganta, on prenem un altre refrigeri.

Als nostres peus es veuen les instal·lacions de Vallter, davant el Coll de la Marrana i el Gra de Fajol i a la dreta Bastiments, el nostre objectiu.

Un cop dalt del cim, fem un bocata, la cigarreta de rigor i començem a baixar cap el Coll de la Marrana i desde aqui fins al parquing on hem deixat el cotxe pel mati.